Bloc de Logopèdia

Estimular els nens

Estimular els nens

Hi ha molts nens petits que tenen tantes joguines que no saben amb quina jugar. Sovint, com que tendeixen a picotejar, submergits en la seva piscina de coses, els adults els segueixen el joc i van oferint més i més objectes, creient que així els estimulen positivament. En aquesta situació hi ha nens que es perden. No aprenen a intercanviar la mirada amb els seus interlocutors, no escolten i manifesten dificultats per aprendre a mantenir l'atenció. No adquireixen l'hàbit de l'observació. Tenen massa coses per triar i agafar. En alguns casos extrems, fins i tot el llenguatge oral s'alenteix. És habitual que en la consulta arribin nens a partir de dos anys i mig que gairebé no parlen i els pares estan preocupats perquè han d'anar a l'escola i és necessari que s'expressin oralment. Estem parlant de nens sans i espavilats dels quals a priori no hi ha sospites d'alguna alteració greu. En observar el patró comunicatiu que fa servir la família per relacionar-se amb el seu petit, sovint observem que el nen està sobreestimulat.

Estimular un infant no vol dir inundar-lo amb munts d'objectes o amb un gran ventall de propostes diferents. Per estimular un nen, cal saber treure el màxim profit de cada joguina i de cada activitat.

Perquè això sigui possible és important respectar el seu ritme, el seu temps i donar-li l'oportunitat de descobrir els seus interessos, de fer propostes. Podem dosificar les joguines del nen, no cal que tingui accés a totes al mateix temps. Amb dues o tres joguines a la vista, li serà més fàcil triar. El que pot fer l'adult és estirar del fil al màxim a partir de l'opció que ha près el nen. Recordem que estimular també inclou mirar, escoltar, esperar, respectar el torn de paraula.

La creença que estimular és sinònim de tenir s'observa també a mesura que el nen es fa més gran. Per exemple, quan inicia el procés de lectura, hi ha educadors i familiars que opten per oferir als nens molts llibres; pensen que com més en tinguin més n'aprendran. Però els nens que presenten dificultats per adquirir el mecanisme de la lectura necessiten que els adults tinguin paciència; és millor mantenir-se un temps en el mateix nivell, treure'n tot el suc! El més segur és que arribarà un moment en què ell mateix reclamarà l'augment de nivell. No passa res si el nen crea un lligam especial amb un conte, si el llegeix moltes vegades o pràcticament se'l sap de memòria. Si fa això, també crea un vincle amb la lectura! Aquest fet el motivarà a superar el seu propi llistó. Perquè la tendència natural d'un nen és créixer, evolucionar, descobrir i aprendre. Per il·lustrar el que estem diem us proposem recordar que hi ha una etapa en què els nens demanen als adults que els posin la mateixa pel·lícula. Això passa quan aprenen a parlar, perquè necessiten sentir moltes vegades el vocabulari i les estructures de les frases que estan adquirint. Aquesta repetició els dóna seguretat i els serveix d'estímul per avançar. Val la pena reflexionar una mica en tot plegat.

 

publica'l a la teva xarxa social!

Bloc escrit per

Montserrat Grau Oliver

Montserrat Grau Oliver
Directora de Tonema Logopèdia
Logopeda, nº de col·legiat 745

  • Llibre Terapia de la Voz >

    Terapia de la voz, técnicas desde la vivencia corporal, escrit per Montserrat Grau Oliver més informació
  • Llibre Alabrai >

    Alabrai, loto fonético multilingüe, coescrit per Montserrat Grau. més informació
  • Entrevista de ràdio >

    Entrevista de ràdio a Monterrat Grau amb motiu de la pel·lícula "El discurso del rey". més informació
  • 1