Bloc de Logopèdia

Les rebequeries infantils: un mitjà de comunicació

Els nens, a partir dels dos anys i mig, poden fer una rebequeria en el moment més inesperat. El món, per als nens d'aquesta edat, és una selva que cal descobrir i conquerir. D'ençà que el menut camina, s'amplien les possibilitats d'interrelació amb l'entorn. Ara ja es pot desplaçar cap a l'objecte que li crida l'atenció, tocar-lo, tirar-lo, manipular-lo… El món en vertical és tridimensional! Quina meravella!, pensa el menut. Pel que fa a la comunicació, és un expert en llenguatge corporal: estirat al bressol, a terra damunt la manta o als braços dels pares, ha tingut molt de temps per observar i conèixer les seves reacciones emocionals. I aquest és el secret que guarda el nen, és la seva eina secreta, i els pares no ho saben.

El llenguatge anirà apareixent de forma paulatina, a poc a poc. Els infants experimenten amb el llenguatge verbal com si fos un joc; van provant ara les paraules, ara les frases que senten dels adults i finalment construeixen les de collita pròpia, estructures gramaticals i sintàctiques que l'ajudaran a aconseguir allò que vol o necessita. Però, i si en un moment determinat li falta vocabulari o no té ganes de fer servir l'expressió oral? Doncs farà servir una rebequeria, que és un mitja de comunicació a mig camí entre el llenguatge corporal i el llenguatge verbal. Un mitjà de comunicació que té el gran avantatge que, si el nen és prou hàbil i l’utilitza en el moment precís, podrà activar aquelles emocions que tan bé coneix de l’adult: la pena i la culpa. El resultat final és aconseguir el que vol o protestar pel que no li agrada. Hem de tenir clar que quan un nen reacciona així, ens està portant al seu terreny. També és una forma d’autoafirmació. Tots els pares coneixen el no, a tot, com a resposta del seu fill; és la seva manera de dir-nos: ei! que sóc aquí i tinc criteri. També és una etapa en què s'inicia la socialització. Els pares hauran de començar a posar límits. Una barrera invisible que el nen necessita i que, entre rebequeria i rebequeria, demana a crits.  

Tot i que és cert que el nen pot posar els pares en situacions força compromeses, és important que, en una rebequeria, tingueu clars els següents aspectes:

  • El nen no pateix, es cansa i prou. 
  • Hi ha una  diferència entre el plor d'un nen perquè està malat o ha caigut i s'ha fet mal i el plor de quan es posa rebec; els pares han de saber trobar-la.
  • El nen ens porta als seu terreny per imposar la seva voluntat al criteri de l'adult.
  • Les rebequeries no desapareixen amb l'edat, disminueixen amb els límits en la determinació de l'adult de no deixar-se manipular.
  • Si un nen aconsegueix el que vol fent una rebequeria pensarà que aquest és un bon mitja de comunicació i no en provarà d'altres; farà servir aquest llenguatge quan ho cregui convenient.
  • La coherència és un bon antídot. Per molt que cridi és millor no canviar d'opinió.
  • Ensenyar-li a dialogar, a pactar i a fer servir les expressions: si us plau, m'agradaria.
  • Davant d'una rebequeria el millor és no actuar, no fer cas, no permetre que el nen s'adoni de la vostra angoixa. Si li surt bé una vegada, serà molt difícil fer-lo canviar d'idea en la mateixa situació. En canvi, si no li donem significat emocional a la seva reacció i a més a més no aconsegueix el seu objectiu, farem que pensi: quin sentit té enrabiar-se?
  •  Mentre un nen està rebec, no escolta. És impossible fer-lo raonar en aquests moments.
  • Us ajudarà molt mantenir-vos ferms en els vostres criteris, no canvieu ni d'idea, ni d'actitud.
  • Mentre duri la rebequeria no feu res. Ignoreu–la, en la mesura que pugueu.
  • No us avergonyiu de l'actitud del nen. Ell se n'adonarà i ho farà servir en les situacions que més us poden comprometre.
  • Recordeu: estalvieu-vos les explicacions llargues! Quan doneu una ordre a un nen les frases han de ser curtes i clares. També podeu comprovar si han entès el que els demanes preguntant que us expliquin el que li acabeu de demanar.

És important per al procés de socialització dels nens ensenyar-los a gestionar la ràbia sobretot perquè no integrin la manipulació com a mitjà per aconseguir els seus objectius. Un nen que es comuniqui enrabiant-se de petit té moltes possibilitats de ser un adult que faci servir la manipulació i el xantatge emocional per relacionar-se amb la família i els amics.

 

 

Bloc escrit per

Montserrat Grau Oliver

Montserrat Grau Oliver
Directora de Tonema Logopèdia
Logopeda, nº de col·legiat 745

  • Llibre Terapia de la Voz >

    Terapia de la voz, técnicas desde la vivencia corporal, escrit per Montserrat Grau Oliver més informació
  • Llibre Alabrai >

    Alabrai, loto fonético multilingüe, coescrit per Montserrat Grau. més informació
  • Entrevista de ràdio >

    Entrevista de ràdio a Monterrat Grau amb motiu de la pel·lícula "El discurso del rey". més informació
  • 1