Bloc de Logopèdia

Per què el dentista m'envia al logopeda si el nen parla bé?

Hi ha famílies que arriben a la consulta i fan aquesta pregunta directament; d’altres la porten escrita als ulls.

Han anat al dentista a fer una revisió o estan preocupats perquè les dents del nen no tanquen prou bé. I el dentista, després de revisar la boca del menut, els ha parlat de la llengua; que si no està al seu lloc a l’hora d’empassar, que potser, a la llarga, haurà de portar aparells. I acaben asseguts a la consulta, on, a més a més, han d’escoltar la meva dissertació sobre l’evolutiva fisiològica que experimenten els nens amb relació a la masticació i la deglució. Quan en realitat només volien saber el perquè no tanquen prou bé les dents del nen. A la majoria els és fàcil entendre que la llengua no hauria de recolzar-se en les arcades dentàries a l’hora d’empassar. Si és així, la solució sembla senzilla; se li diu al nen que posi la llengua al seu lloc (al paladar) i problema resolt. Però quan jo els dic que no és tan fàcil com sembla és perquè la posició de la llengua ens delata el fet que una conquesta evolutiva no s’ha resolt adequadament. La posició inadequada de la llengua és el senyal d’alerta; el símptoma.

El procés evolutiu de la masticació, sovint desconegut, sovint infravalorat, és juntament amb l’evolució psicomotriu del nen (que li permetrà realitzar les primeres passes i iniciar-se en el desenvolupament intel·lectual) una de les conquestes cabdals de l’evolució humana. Una conquesta complexa pels elements que hi intervenen: fisiològics, nutricionals, neurològics, intel·lectuals. Tots aquests elements han de ballar coordinats al compàs d’un canvi d’hàbits que, de forma inconscient, es desencadenarà en el moment en què se li doni al nen la primera cullerada de la pasteta de fruita. Començar a menjar semisòlid no és únicament un acte nutricional. L’estructura i la funcionalitat de la cavitat orofacial han d’adaptar-se a un munt de possibilitats noves que fins aquell moment, per al nadó, eren impensables, i que no tenen res a veure amb la funcionalitat de la succió que li havia permès, des del naixement, alimentar-se de la llet materna o del biberó. Els canvis en la cavitat orofacial han de permetre:

—Ampliar la volta del paladar. Això només s’aconsegueix si la llengua, en comptes d’estar avançada com quan es succiona la llet, es recolza en el paladar dur i fa just el moviment contrari al de succió; en comptes d’endavant, endarrere.

—Realitzar els moviments laterals per a triturar l’aliment, un aliment que, un cop triturat, s’ha d’amassar amb la saliva per convertir-lo en una pasteta que posteriorment es col·locarà al mig de la llengua, abans d’empassar. Integrar els moviments laterals afavoreix el desgast físic de la mandíbula; si l’evolutiva està ben resolta aquest desgast es realitza de forma uniforme i garanteix l’equilibri de forces que són necessàries per realitzar la masticació i la deglució. D’altra banda, si els moviments laterals estan ben resolts influenciaran positivament a l’hora de parlar, en concret en la claredat del discurs oral.

No haver resolt adequadament el procés de masticació i deglució també pot implicar, a la llarga, problemes de salut. Entre ells destaquem: mal d’estómac (si l’aliment s’empassa sense triturar), gasos a la panxa (habitual en els nens) i fins i tot restrenyiment.  De tota manera, els símptomes  estrella que acostumen a ser motiu de consulta són les dificultats a l’hora de produir un so com ara la /s/ o la /r/ i alteracions en l’oclusió dental. Amb relació a l’oclusió dental, cal aclarir que, si bé és cert que l’odontòleg podrà, amb les seves eines, recol·locar les dents al seu lloc i aconseguir l’estètica que el client busca, la llengua, si té l’hàbit d’una deglució disfuncional, interferirà en la seva tasca; una llengua que empeny les arcades dentàries, superiors o inferiors, té el poder de modificar l’oclusió encara que aquesta hagi estat corregida per l’odontòleg. A aquest fenomen, els professionals  l’anomenen recidiva. L’odontòleg modificarà l’oclusió dental però, sense el canvi d’hàbits, sense realitzar tot el camí que implica el procés evolutiu de la masticació i la deglució de forma correcte, les recidives seran inevitables; les dents tornaran al punt de partida al cap dels anys, que és el que ha motivat la consulta.

Tot i que l’explicació sembla prou clara, hi ha una certa resistència social a acceptar que, com a espècie, realitzem aquest procés. És difícil trobar-ne els motius. De tota manera un procés evolutiu tan vinculat a l’alimentació i en conseqüència a la supervivència ens podria portar a pensar que una explicació probable seria que, potser, les etapes de benestar social no han estat prou llargues perquè la nostra civilització pugui assumir l’evidència del procés evolutiu de la masticació i la deglució. Les guerres que han assolat països i continents, les crisis econòmiques i financeres, ens han obligat a concentrar-nos massa sovint en cobrir necessitats bàsiques de supervivència. Primer que tot, i abans que res, trobar l’aliment i alimentar-se. Però la nostra societat, ara mateix, reclama competències intel·lectuals, com ara una correcta producció dels sons, que en molts casos no poden solucionar-se si no es resol el procés de la masticació i la deglució, també. 

Finalment, cal aclarir que una mala oclusió no és únicament una qüestió d’estètica,  perquè pot comprometre la salut física i els processos motrius (relacionats amb el procés evolutiu de la masticació i la deglució) que sustenten mecànicament les habilitats intel·lectuals. En aquest sentit, tots els professionals de la salut tenim una responsabilitat, almenys informativa. Si som capaços de transmetre aquesta informació adequadament, la societat podrà donar el valor que té aquest gran procés evolutiu, el de la masticació i la deglució, que ens defineix com a espècie i que ens aporta unes habilitats úniques i extraordinàries.

I és per tot el que volen significar aquestes paraules que l’odontòleg deriva el nen al logopeda, encara que parli bé.

Bloc escrit per

Montserrat Grau Oliver

Montserrat Grau Oliver
Directora de Tonema Logopèdia
Logopeda, nº de col·legiat 745

  • Llibre Terapia de la Voz >

    Terapia de la voz, técnicas desde la vivencia corporal, escrit per Montserrat Grau Oliver més informació
  • Llibre Alabrai >

    Alabrai, loto fonético multilingüe, coescrit per Montserrat Grau. més informació
  • Entrevista de ràdio >

    Entrevista de ràdio a Monterrat Grau amb motiu de la pel·lícula "El discurso del rey". més informació
  • 1